Agustí Pons i Mir:

Algunes de les seves obres de narrativa són: Tretze contes llibertins, al 1981, Temps indòcils al 2007 i Cartes a Clara, una periodista del segle XXI, al 2010.
Algunes de les seves poesies són: Cossos i fets al 1977, Tractat de geografia al 1980, Signe i desig al 1987, Temps d'esbortar al 1989 i Metàfora al 2009.
I les biografies que ha publicat són:
Converses amb Frederica Montseny al 1977, Retrats contemporanis al 1991, Deu daus al 1991 amb el que va rebre el Premi Joan Fuster d'Assaig. Joan Triadú, l'impuls obstinat publicat al 1994, Pere Calders, veritat oculta al 1998, Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona al 2000 i Nèstor Luján el periodisme liberal publicat al 2004.
- QUAN ELL EM BESI AMB ELS BESOS DE LA SEVA BOCA
- i el seu alè es confongui amb el meu
- i el seu braç dur ajunti els nostres cossos
- i el seu desig s'escampi lentament.
- ¡Ah, qui pogués, llavors, deturar les hores!
- Aturar el món i el seu girar latent:
- copsar l'Etern com si un secret inútil
- ens convertís en llum de l'univers.
- Quan ell ve a mi
- la meva olor el reclama
- i el meu cabell perfumo, impacient,
- i el meu somrís el meu amor delata
- com si en l'amor l'amant es trobés pres!
- Enutjo el vent quan sóc el seu refugi
- i el protegeixo de tot contratemps:
- em dono a ell -i en ell em converteixo-,
- i amb ell sostinc el nostre únic miratge:
- àmbit dels déus i sorra del desert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario