Açí podeu vore el treball d'Ausiàs March poeta i cavaller de la nostra terra i un dels me´s influyents al segle XV.
https://docs.google.com/document/d/10aEf25E2jAfOTzPiAzXzvDj7E-0UcyYzgvHihuo-DXU/edit?hl=es
lunes, 19 de diciembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
La mirada d'Al- Azraq
Açí està la meua ressenya sobre el llibre que ens hem llegit al primer trimestre. Feu clic açí per veure-la.
martes, 13 de diciembre de 2011
Entrevista a Claude Monet
Açí us deixe l'entrevista que Alba i jo vam fer a CLaude Monet:
Avui 14 de desembre de 1925, tenim el plaer d’estar al jardí de la casa de Giverny( Francia) de Claude Monet, pintor impressionista francès.
-Bon dia senyor Monet. Com esta vostè?
-Bon dia. Molt bé, gràcies per vindre.
-Bé, doncs si vol comencem.
-Per suposat.
-Bé, quin any va nàixer i a on?
-Vaig nàixer el 14 de novembre de 1840 a París en una família de comerciants.
- Així que hui es el seu aniversari! Moltes felicitats!
-Moltes gràcies, ja vaig 85 anys.
-Doncs pareix més jove. Bé, però continuem amb l’entrevista. On va passar la seva infància? Com va ser?
-Gràcies, bé la meva infància la vaig passar a l’Havre. Va ser una època feliç que recorde amb molta estima.
- I durant la seva adolescència, va començar a interessar-se per la pintura, no és així?
-Sí, vaig rebre classes de pintura i vaig començar a fer caricatures que les anava venent i vaig guanyar una petita fortuna.
-I com va continuar el seu interès per l’art?
- Doncs, em vaig iniciar al paisatge i a la pintura de l’aire lliure. I també vaig descobrir que observant quadres dels meus pintors favorits em captivava encara més aquest món.
- Va ser molt difícil incorporar-se al món professional?
-La veritat una miqueta, però bé jo als 19 anys ja vaig decidir fermament començar la meva carrera d’artista. Encara que, al final ho vaig aconseguir gràcies a la meva tia, a mon pare no li pareixia bona idea que em dedicara a açò.
-D’on trau les idees per als seus quadres?
- Les idees dels quadres se m’ocorren viatjant per França, on pintava platges o qualsevol cosa que em pareguera interessant. També observant la natura i coses quotidianes de la societat burgesa contemporània.
-Tinc entès que al 1880 et vas reafirmar com artista. Conta’ns un poc.
-Sí, vaig tenir molta sort ja que vaig obtindre el reconeixement que volia. I durant eixa època vaig pintar molts quadres, fins i tot quan vaig haver d’anar a la guerra d’Argentina em vaig dur els meus pinzells.
-Què és això de l’etiqueta impressionista?
- Doncs els periodistes i crítics, ens van posar eixe nom als meus col•legues i a mi, degut a que fem els quadres d’una manera que pareixen que no s’han acabat del tot i el de impressionista va ser per un dels meus quadres més famosos que s’anomena ‘‘Impressió sol naixent’’. Que de fet es el meu quadre favorit de tots els que he fet.
-Interessant, però ara diga’ns senyor Monet, quina va ser l’idea que se li va ocórrer per a fer aquest jardí?
-Era per dibuixar les llacs, els nenúfars, les flors... i tot allò. I de vegades vénen els meus col•legues Renoir, Manet, Sislen, Pissarro... per a pintar perquè ja no tenim edat d’estar viatjant per França, buscant escenaris per a reflectirs en els nostres quadres. A més, és per a aprofundir en poder trobar la reproducció de la llum del dia, per mitjà d’una aplicació lliure de colors brillants. I encara que la meva ceguera em fa una mica difícil pintar ho pense continuar fent.
- Bé i fins ací la nostra entrevista. Moltes gràcies, per la seva col•laboració ha estat un vertader plaer.
-Moltes gràcies a vostè. Adéu i fins prompte.
-Adéu i sort.
El 5 de desembre de 1926, un any després d’aquesta última entrevista va morir amb 86 anys a la seva casa de Giverny on vam parlar en ell. Els seus nombrosos quadres estan repartit al voltant de tot el món en París, Nova York...
Avui 14 de desembre de 1925, tenim el plaer d’estar al jardí de la casa de Giverny( Francia) de Claude Monet, pintor impressionista francès.
-Bon dia senyor Monet. Com esta vostè?
-Bon dia. Molt bé, gràcies per vindre.
-Bé, doncs si vol comencem.
-Per suposat.
-Bé, quin any va nàixer i a on?
-Vaig nàixer el 14 de novembre de 1840 a París en una família de comerciants.
- Així que hui es el seu aniversari! Moltes felicitats!
-Moltes gràcies, ja vaig 85 anys.
-Doncs pareix més jove. Bé, però continuem amb l’entrevista. On va passar la seva infància? Com va ser?
-Gràcies, bé la meva infància la vaig passar a l’Havre. Va ser una època feliç que recorde amb molta estima.
- I durant la seva adolescència, va començar a interessar-se per la pintura, no és així?
-Sí, vaig rebre classes de pintura i vaig començar a fer caricatures que les anava venent i vaig guanyar una petita fortuna.
-I com va continuar el seu interès per l’art?
- Doncs, em vaig iniciar al paisatge i a la pintura de l’aire lliure. I també vaig descobrir que observant quadres dels meus pintors favorits em captivava encara més aquest món.
- Va ser molt difícil incorporar-se al món professional?
-La veritat una miqueta, però bé jo als 19 anys ja vaig decidir fermament començar la meva carrera d’artista. Encara que, al final ho vaig aconseguir gràcies a la meva tia, a mon pare no li pareixia bona idea que em dedicara a açò.
-D’on trau les idees per als seus quadres?
- Les idees dels quadres se m’ocorren viatjant per França, on pintava platges o qualsevol cosa que em pareguera interessant. També observant la natura i coses quotidianes de la societat burgesa contemporània.
-Tinc entès que al 1880 et vas reafirmar com artista. Conta’ns un poc.
-Sí, vaig tenir molta sort ja que vaig obtindre el reconeixement que volia. I durant eixa època vaig pintar molts quadres, fins i tot quan vaig haver d’anar a la guerra d’Argentina em vaig dur els meus pinzells.
-Què és això de l’etiqueta impressionista?
- Doncs els periodistes i crítics, ens van posar eixe nom als meus col•legues i a mi, degut a que fem els quadres d’una manera que pareixen que no s’han acabat del tot i el de impressionista va ser per un dels meus quadres més famosos que s’anomena ‘‘Impressió sol naixent’’. Que de fet es el meu quadre favorit de tots els que he fet.
-Interessant, però ara diga’ns senyor Monet, quina va ser l’idea que se li va ocórrer per a fer aquest jardí?
-Era per dibuixar les llacs, els nenúfars, les flors... i tot allò. I de vegades vénen els meus col•legues Renoir, Manet, Sislen, Pissarro... per a pintar perquè ja no tenim edat d’estar viatjant per França, buscant escenaris per a reflectirs en els nostres quadres. A més, és per a aprofundir en poder trobar la reproducció de la llum del dia, per mitjà d’una aplicació lliure de colors brillants. I encara que la meva ceguera em fa una mica difícil pintar ho pense continuar fent.
- Bé i fins ací la nostra entrevista. Moltes gràcies, per la seva col•laboració ha estat un vertader plaer.
-Moltes gràcies a vostè. Adéu i fins prompte.
-Adéu i sort.
El 5 de desembre de 1926, un any després d’aquesta última entrevista va morir amb 86 anys a la seva casa de Giverny on vam parlar en ell. Els seus nombrosos quadres estan repartit al voltant de tot el món en París, Nova York...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)