Ausiàs March

Açí podeu vore el treball d'Ausiàs March poeta i cavaller de la nostra terra i un dels me´s influyents al segle XV.
https://docs.google.com/document/d/10aEf25E2jAfOTzPiAzXzvDj7E-0UcyYzgvHihuo-DXU/edit?hl=es

La mirada d'Al- Azraq

Açí està la meua ressenya sobre el llibre que ens hem llegit al primer trimestre. Feu clic açí per veure-la.

Tard a la nit

Açí us deixe la meua ressenya de Tard a la nit, per veure-la feu clic açí.

Visita a Bancaixa

Açí us deixe la meua ressenya de l'exposició a Bancaixa.

Per veure-la feu clic açí

Entrevista a Claude Monet

Açí us deixe l'entrevista que Alba i jo vam fer a CLaude Monet:

Avui 14 de desembre de 1925, tenim el plaer d’estar al jardí de la casa de Giverny( Francia) de Claude Monet, pintor impressionista francès.

-Bon dia senyor Monet. Com esta vostè?
-Bon dia. Molt bé, gràcies per vindre.
-Bé, doncs si vol comencem.
-Per suposat.
-Bé, quin any va nàixer i a on?
-Vaig nàixer el 14 de novembre de 1840 a París en una família de comerciants.
- Així que hui es el seu aniversari! Moltes felicitats!
-Moltes gràcies, ja vaig 85 anys.
-Doncs pareix més jove. Bé, però continuem amb l’entrevista. On va passar la seva infància? Com va ser?
-Gràcies, bé la meva infància la vaig passar a l’Havre. Va ser una època feliç que recorde amb molta estima.
- I durant la seva adolescència, va començar a interessar-se per la pintura, no és així?
-Sí, vaig rebre classes de pintura i vaig començar a fer caricatures que les anava venent i vaig guanyar una petita fortuna.
-I com va continuar el seu interès per l’art?
- Doncs, em vaig iniciar al paisatge i a la pintura de l’aire lliure. I també vaig descobrir que observant quadres dels meus pintors favorits em captivava encara més aquest món.
- Va ser molt difícil incorporar-se al món professional?
-La veritat una miqueta, però bé jo als 19 anys ja vaig decidir fermament començar la meva carrera d’artista. Encara que, al final ho vaig aconseguir gràcies a la meva tia, a mon pare no li pareixia bona idea que em dedicara a açò.
-D’on trau les idees per als seus quadres?
- Les idees dels quadres se m’ocorren viatjant per França, on pintava platges o qualsevol cosa que em pareguera interessant. També observant la natura i coses quotidianes de la societat burgesa contemporània.
-Tinc entès que al 1880 et vas reafirmar com artista. Conta’ns un poc.
-Sí, vaig tenir molta sort ja que vaig obtindre el reconeixement que volia. I durant eixa època vaig pintar molts quadres, fins i tot quan vaig haver d’anar a la guerra d’Argentina em vaig dur els meus pinzells.
-Què és això de l’etiqueta impressionista?
- Doncs els periodistes i crítics, ens van posar eixe nom als meus col•legues i a mi, degut a que fem els quadres d’una manera que pareixen que no s’han acabat del tot i el de impressionista va ser per un dels meus quadres més famosos que s’anomena ‘‘Impressió sol naixent’’. Que de fet es el meu quadre favorit de tots els que he fet.
-Interessant, però ara diga’ns senyor Monet, quina va ser l’idea que se li va ocórrer per a fer aquest jardí?
-Era per dibuixar les llacs, els nenúfars, les flors... i tot allò. I de vegades vénen els meus col•legues Renoir, Manet, Sislen, Pissarro... per a pintar perquè ja no tenim edat d’estar viatjant per França, buscant escenaris per a reflectirs en els nostres quadres. A més, és per a aprofundir en poder trobar la reproducció de la llum del dia, per mitjà d’una aplicació lliure de colors brillants. I encara que la meva ceguera em fa una mica difícil pintar ho pense continuar fent.
- Bé i fins ací la nostra entrevista. Moltes gràcies, per la seva col•laboració ha estat un vertader plaer.
-Moltes gràcies a vostè. Adéu i fins prompte.
-Adéu i sort.

El 5 de desembre de 1926, un any després d’aquesta última entrevista va morir amb 86 anys a la seva casa de Giverny on vam parlar en ell. Els seus nombrosos quadres estan repartit al voltant de tot el món en París, Nova York...

Edward Hooper

Les set trenta-set del matí. Encara es de nit. Sols porte uns minuts ací dins i sent que estic atrapada . No m’agrada gens aquest compartiment es molt gran i sols es per a mi sola, però es que el meu cap es va obstinar en que anara en primera classe, perquè ‘‘ una detectiu de primera com tu es mereix el millor’’- va dir. Clar que si, per això tots els periòdics parlen malament i es burlen de que una dona puga ser detectiu. Estic cansada de llegir tantes coses que parlament de mi i també de tots els informes que tinc sobre el meu cas en el que estaré molt de temps fora i em té molt intrigada. I es que, com és possible que una família sencera, normal i prou gran haja desaparegut de la faç de la terra sense menor rastre? La veritat es prou estrany, i no tenim cap pista, les he de trobar totes jo sola, sense cap ajuda. Això em va pensar en la meua, que espere que se les apanyen bé sense mi, ja els estic trobant a faltar, els vull moltíssim però no volien que me’n anara tan lluny, per si em passava alguna cosa. Però es que la feina, és la feina. Bé, ara vaig a dormir una estona, ja en pensaré més tard. I així mentre el sol comença a eixir i ho il•lumina tot d’un color ataronjat o groguenc, jo m’enlaire al món dels somnis, mentre espere el que em depararà aquest viatge.

Benvinguts a tercer!

Enguany començem tercer de la ESO i continuem amb la nostra maravellosa professora Eugènia. Que ja ens ha manat uns quants treballs que pujaré en les pròximes entrades com l'entrevista a un pintor, una ressenya, el comentari de l'exposició de fotografia, la fitxa del llibre de lectura i una activitat sobre inventarnos l'història d'una persona en un dels quadres que ella ha triat.

Power Point de l'alimentació.

A la classe de valencià hem treballat l'alimentació i al meu grup, compost per Carlos Alcolea, Bea Soria, Carlos Yago i jo ens ha tocat parlar sobre els hidrats de carboni i els nutrients. Ací està el nostre treball: https://docs.google.com/present/edit?id=0ARK2tEXa_jgbZGN2Zzd0ODRfMmYyMnZrMmd6&hl=es

Preguntes del poema Veles i Vents.

Ací us deixe les preguntes sobre el poema d'Ausiàs March, Veles i Vents.

• Quins vents poden ajudar o estar en contra del poeta en el seu camí de tornada cap a València?

Els vents que poden ajudar al poeta en el seu camí de tornada a València son el Migjorn, el Xaloc, el Llevant i el Gregal que venen de popa i el que estàn en contra son el Mestral i el Ponent que bufen desde el Nord-Est i Est i li venen de proa i li farien retrocedir.

• Quin vent ha de mantenir-se parcial? Per què?

El vent que ha de mantenir-se parcial es el de Tramuntana perquè ve del Nord i no li afecta al viatge.

• Per completar las Rosa dels Vnets només en falta un. Quin?

El vent que faltaria si volguéssim completar la Rosa dels Vents seria el Vent de Garbí o de Llebeig que ve del sud-oest.

Refranys

Aquests són els refranys que jo vaig trobar sobre els vents:

La tramuntana tot els racons agrana.

Migjorn aigua enjorn.

Sol rogenc, vent de ponent.

Llevant aigua per davant.

Nuvolada a la posta, gregal a la porta.

Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.

El vent de Garbí a les set se'n va a dormir.

El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral.

8 de març: Dia de la Dona

Activitats

1.Sabeu quina diferència hi ha entre rol sexual i rol de gènere? I entre rol i estereotip?

La diferència que hi ha entre rol sexual i rol de gènere es que rol sexual el que adquireix una persona amb l'edat, per exemple de xicotet/a no saps que si t'agraden els xics o les xiques, i quan arribes a altra edat et dones conte del que t'agrada independement del teu sexe. Tot el contrari es el rol de gènere, si eres xica, eres xica i si eres xic, eres xic.
La diferència que hi ha entre rol i estereotip es que als estereotips ens han ensenyat que si eres xica t'hauran t'agradar els xics i si eres xic t'hauran d'agradar les dones.

2.Classifiqueu aquesta sèrie d'actituds segons siguen atribuïdes a l'home o a la dona:

• Dona: dolça, sensible, afectivitat, compresió, debilitat, indecisió, creativitat.
• Home: seguritat, dependència, decisió, passivitat, activitat, agressivitat, valentia, intransigència, dominació, poder, força, autonomia.

3.Quines conseqüències té el que un xic o una xica no complisquen els estereotips esmentats? Et sembla just? Creus que estos estereotips creen desigualitats?

Les conseqüències que té un xic o una xica que no acomplisquen els estereotips es que siguen rebutjades de la societat i siguen tractades de mala manera, cosa que porta a la violència. No em sembla just, doncs, cada persona és lliure d'elegir el que vol. Jo crec que sí, que els estereotips creeen desigualitats, de fet són la base de molts conflictes.

Qüestionari sobre el canvi de dieta

Açí us deixe el qüestionari que vam fer als nostres pares i avis sobre el canvi de dieta, per vore'l feu clic l'enllaç: https://docs.google.com/document/d/13Q1vx3VfQJWxcRXE7OjJRQN7cq9ti82nWFFTd8LDYc4/edit?hl=es##

Reflexionem al voltant de la violència

1.Què us sugereix aquesta imatge?

Quan la veus per primera vegada, la veritat es que impressiona. Es por observar com un home maltracta a una dona, tant física com psicológicament, a més que quan ell li parla per que ella es sentisca incòmoda li fa molt de mal. Aquest home humilla, crida i maltracta a la dona sense de manera molt dolorosa.

2.Per què penseu que s'exerceix la violència contra les dones?

Jo crec que la violència s'exerceix contra les dones, perquè es com una vocació que tenen els homes en creures superior a la dona i en realitat no és així.

3. Penseu que vivim en una societat violenta?

En una societat hi ha molts tipus de persones, i per sort hi han poques persones que ho solucionen amb violència, però si que hi ha una manera d'arreglar conflictes de manera violenta.

4.Es pot parlar de violència als insults, la humillació i l'amenaça entre iguals?

Sí , per suposat que sí. Tant als insults, la humillació i l'amenaça entre iguals són molt més doloroses que qualsevol tipus de violència física. Encara que siga entre iguals aquest tipus d'agresions sempre hi haurà un d'ells que és creurà superior i es dedicarà a fer creure a l'altra persona que ell té raó.

Les noies de filferro

Us recomane ''Les noies de filferro'' de Jordi Serra i Fabra. Aquesta novel·la tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seua mare, Paula Montornés editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que averigüe el pasat de Vania, una top model española desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorexia), i també la de les seues millors amigues, Cyrille y Jess Hunt, que fan morir de forma molt tràgica, la primera era una chica africana i es va suicidar al saber que tenía sida ( Jon, descobreix que Cyrille va sofrir una ablació al clítoris quan tenia nou anys) i la segona era americana, i es va morir per sobredosi. Jon inicia la seua búsqueda: visita totes les persones properes a Vania i s'adentra en el món de la moda, aquestes circunstàncies fa que haja de viatjar prou i al principi de la seua investigació coneix a Sofía una jove aspirant a model i com era d'esperar, s'enamora. Al resoldre el trencaclosques de les wire-girls (noies de filferro), sorgeix un nom, Noraima Briezen, asistenta, amiga, consellera i secretaria personal de Vania. El seu instint de periodista (no de paparazzi com diuen algunes persones amb la qual ell va parlar sobre les wire-girls) i la seua perspicacia li permeteixen descobrir la veritat: Vania viu i s'ha recuperat de la seua anorexia i ara ja no és Vania, sinò Vanessa Molins Cadafalch. Després de resoldre el misteri de la desaparició, Jon no te molt clar si vol revelar-ho, ja que s'han fet amics i li ha promés a Vanessa tornar a Aruba (el país de Noraima i on ella resideix des de fa deu anys, sense donar senyals de vida) per ajudar-la a escriure les seues memories, no per aconsellar les joves, sinò per contar l'experència de una noia que va complir el seu somni i que després es va convertit en un malson.

Jo recomane aquest llibre, perquè és molt interessant i encara que deixa el final obert, és una història molt entretinguda i que ens ajudarà a reflexionar sobre molts temes importants, com són l'amistad, l'anorexia, la bulímia, el sida, les drogues...
Per a la gent interessada: el llibre està publicat en castellà i valencià en l'editorial Alfaguara (Juvenil)

Sobre l'autor: Jordi Serra i Fabra va nàixer a Barcelona el 26 de juliol de 1947, és un dels escritors més editats i llegits en llengua española. La seua obra s'apropa als quatre-cents llibres escrits entre literatura juvenil, novel·la negra, policíaca, ciència ficció, poesia, assajos, història de la música... etc. És un dels escritors de lectura obligada a escoles d'España i Llatinoamèrica. Ha sigut guardonat amb quasi vint premis literaris.
Alguns dels seus llibres són: En un lloc anomenat guerra, Nit de divendres, El jove John Lenon, El camí de les set llunes, Mai serem estreles de rock... entre altres.

Guia de L'últim vaixell

Ací està la meua guia de lectura del llibre ''L'últim vaixell'', de Gemma Pasqual i Escrivà.
Per vore'la sols heu de fer clic a aquest enllaç: https://docs0.google.com/document/d/156xzO9nO7sdlatVciolDk5XpXmQpEjmf9YbxdWW2czc/edit?hl=es