Comentari del poema d'Ítaca.

Fa poc vaig posar una entrada amb la lletra d'Ítaca, però ara us faré el comentari.
Aquest és un poema per reflexionar que parla sobre les metàfores de la vida i que relaciones les característiques d'un viatge amb fets que una persona pot viure al pas del temps, durant la seua vida, a la recerca d'un ideal ( que en el poema seria Ítaca, però també podria ser qualsevol altra meta que ens proposem) de la felicitat...
El poema està molt bé i crec que és un poema molt bonic que representa l'idea de la vida com un viatge per aconseguir un somni.
Tracta sobre el camí que recorrem en viure. També parla sobre com l'important no és aconsegiur el que vols, sinò enriquir-te, aprendre i divertint-te mentres ho intentes. Té molt de sentit, perquè si el que vols de veritat és aconsegiur el teu somni per damunt de tot, no estaràs obert a diferents i noves experiències i no en gaudiràs tant.
També diu que hem de lliutar pel que volem i no rendrir-nos encara que els problemes siguin molt díficils de solucionar. I també si hem aconseguit allò que ens havíem proposat, no atunar-nos i conèixer coses noves.

Curt: Alguna n'ha fet i el seu comentari

Aquest és un curt anomenat, Alguna n'ha fet. Es vol denunciar la violència en commemoració del dia internacional de la violència de gènere, que va ser el passat 25 de novembre.
Aquest curt, va ser realitzat per un grup de professors.I on es pot vore com un grup de persones parlen sobre les coses que ha de fer la dona. A mesura que van parlant, una aixeta està oberta i van caient gotes, i arriba un moment que l'home agafa del coll a la dona i l'ofega.

Alguna n'ha fet, és un curt per reflexionar sobre la violència de gènere, per crure que les dones són inferiors als homes. Però açò és una gran mentida, tots som iguals.

Comentari: Jo crec que és un vídeo que denúncia la violència, i que tots podem fer alguna cosa per evitar-la.

A més hem de pensar que les persones que sofrixen aquest tipus de maltractes, són tant físics com psicòlogics. Per exemple si una dona, que està sofrint maltractes, si per exemple li diuen constantment que no serveix per a res, ella al final s'anirà creient açó fins a que pense que de veritat que no serveix per a res i s'anirà tancant en ella mateixa.

En general el vídeo està molt bé, però no m'agrada massa, i es que no m'agrada massa la violència i crec que a ningú tampoc.

És un curt per reflexionar sobre la violència de gènere, per no creure que les dones són inferiors als homes. I que pense així, s'està enganyant, ja que tots som iguals

El vídeo simbolitza, el refrany la gota que vessa el got.

Poema d'Ítaca

Aquest és un poema d'un escritor i poeta grec anomenat Konstandions P.Kavafis, el poema parla sobre el meravellós viatge que és la vida i com has de lluitar per aconseguir els teus somnis. És un poema molt bonic i ens ajudarà a reflexionar. Aquesta és la lletra:

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vaig a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondeguis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingeu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a começar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu,

sapigeu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerres

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vets,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Els silencis de Maria

Us recomane una novel·la, anomenada Els silencis de Maria, escrita pel l'alcoià Carles Cortés.
Aquest es un resum de l'història:
L'Hèctor és acusat d'assasinar la seua dona, la Maria. Tothom ho pensa, fins i tot ell mateix. La història es construeix a partir de l'enigmàtica visita de Laura, una jove imponent que acudeix cada dimecres a la presó on resideix el presumpte assasí amb el pretex de fer més agradable la seua estada. Gràcies a Laura descobrirem la veu de la dona de l'Hèctor, el seu passat i el temps en el seu primer matrimoni viscut a la ciutat àrab de Dubai. Dos mons dins de la ment d'una protagonista en dues ciutats on el desert avança i la lluna és testimoni dels seus canvis. Una novel·la intensa, atractiva, misteriosa en la qual descorirem la veritat de la mà de Laura.

És la tercera novel·la de Carles Cortés, qui abans ha escrit Veu de dona i Marta dibuixa pont
En aquesta novel·la aprofundirem els sentiments de la dona en un món que l'oprimeix, aquesta veu narrativa s'adreça als personatges i no revela la seva identitat fins al desnllaç de la novel·la i sens dubte es per ser llegida sense pausa.

Sobre l'autor:
Carles Cortés va nàixer a Alcoi, l'any 1968, i es doctor en Filologia Catalana i professor de literatura a l'Universitat d'Alacant. Si voleu saber més sobre els seus llibres:www.escriptors.com/autors/cortesc/