Edward Hooper

Les set trenta-set del matí. Encara es de nit. Sols porte uns minuts ací dins i sent que estic atrapada . No m’agrada gens aquest compartiment es molt gran i sols es per a mi sola, però es que el meu cap es va obstinar en que anara en primera classe, perquè ‘‘ una detectiu de primera com tu es mereix el millor’’- va dir. Clar que si, per això tots els periòdics parlen malament i es burlen de que una dona puga ser detectiu. Estic cansada de llegir tantes coses que parlament de mi i també de tots els informes que tinc sobre el meu cas en el que estaré molt de temps fora i em té molt intrigada. I es que, com és possible que una família sencera, normal i prou gran haja desaparegut de la faç de la terra sense menor rastre? La veritat es prou estrany, i no tenim cap pista, les he de trobar totes jo sola, sense cap ajuda. Això em va pensar en la meua, que espere que se les apanyen bé sense mi, ja els estic trobant a faltar, els vull moltíssim però no volien que me’n anara tan lluny, per si em passava alguna cosa. Però es que la feina, és la feina. Bé, ara vaig a dormir una estona, ja en pensaré més tard. I així mentre el sol comença a eixir i ho il•lumina tot d’un color ataronjat o groguenc, jo m’enlaire al món dels somnis, mentre espere el que em depararà aquest viatge.

Benvinguts a tercer!

Enguany començem tercer de la ESO i continuem amb la nostra maravellosa professora Eugènia. Que ja ens ha manat uns quants treballs que pujaré en les pròximes entrades com l'entrevista a un pintor, una ressenya, el comentari de l'exposició de fotografia, la fitxa del llibre de lectura i una activitat sobre inventarnos l'història d'una persona en un dels quadres que ella ha triat.