Curial ë Güelfa

Curial ë Güelfa es una de les obres més importants de la novel·la cavalleresca escrites en català del segle XV.  El títol de la novel·la no l'havia posat el seu autor si no que va ser al segle XIX quan el van posar.La novel·la està dividida en tres llibres i es conta l'història d'un jove anomena Curial que amb l'ajuda de Güelfa aconsegueix que siga anomenat cavaller i a més també aconsegueix molt d'èxit viatjant arreu del món. I al final de la novel·la acabaran casant-se.

Questions sobre Tirant Lo Blanc

Ací us deixe les preguntes sobre el llibre Tirant Lo Blanc


l.- Saps el nom de l’autor del Tirant lo Blanc? Conta on i quan va nàixer. Què hi passava? 

El nom del autor del Tirant lo Blanc s'anomenava Joanot Martorell va nàixer al 1413 de Gandia i va morir a València al 1468 i provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic. Durant aquesta època, al Segle d'Or Valencià la Corona lluïa amb tot el seu esplendor i la ciutat de València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, sent unes de les més importants d'Europa a aquest segle. Encara que també hi ha problemes de pesta endèmica, amenaça de fam i crisis confessionals a tota Europa.

2.- Quines característiques tenen les novel.les cavalleresques?

Les característiques de les novel·les cavalleresques son: els herois tenen virtuts i capacitats normals, els escenaris on passen els esdeveniments són reals i són terres conegudes per als autors, el temps narratiu és proper a qui llegeix, hi ha episodis històrics i batalles que tothom pot recordar i no hi ha elements fantàstics i meravellosos que no li donen cap to irreal a la ficció.

3.- Quin és l’argument de la novel.la?

El jove Tirant lo Blanc es dirigeix a Londres, per a asistir a les festes que es celebren amb motiu d'un casament reial allí, es nombrat cavaller i guanya fama i glòria enfrontant-se als cavallers més nobles i valerosos d'Europa. Quan torna a Bretanya, la seua terra natal, rep una mala notícia que el soldà d'Egipte ha sotmés l'illa de Rodes. Tirant se'n va i fa fugir a tot l'exèrcit gràcies a la seua astúcia. Però els musulmans no paren i l'emperador grec reclama la seua ajuda a Constantinoble, allí es anomenat cap de l'èxercit imperial i venç als turcs en moltes batalles. A Constantinoble s'enamora de la filla de l'emperador Carmesina i sofreix molt pel seu amor i quan s'envà al Nord d'Àfrica mai deixa de pensar en ella i al final quan torna a l'Imperi Grec i es retroben es casen.



4.- Qui i com són els seus personatges principals ?

Els personatges de la novel·la són: Tirant, Carmesina, Diafebus, Estefania, l'Emperador, l'Emperadriu, Hipòlit, Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
Tirant és el protagonista de la novel·la, és un gran cavaller fort, valent i molt hàbil amb les armes. I amb enginy, astúcia i justícia li planta cara a les situacions més arriscades i perilloses que es troba.
Carmesina és l'amada de Tirant i és un personatge de gran bellesa que té un sol objectiu que es conservar la seua virginitat. Té una bellesa singular, amb la qual Tirant es va enamorar completament d'ella, però de vegades es deixa endur fàcilment per les influències dels altres.
Diafebus és un cavaller culte i fidel, és el cosí de Tirant, són amics i també companys d'armes. Es va casar amb Estefania la filla del duc de Macedònia.
Estefania és donzella de Carmesina, amiga íntima i dona de Diafebus.
Emperador és l'amo del Imperi de Constantinoble. És un home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se'n adonà del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.
L'emperadriu és una persona molt noble i honesta, respetuosa amb la gent i amable encara que amaga al seu home la seua relació amb Hipòlit.
Hipòlit és un personatge prou insegur amb si mateix, jove i sense massa experiència i s'expressa amb un llenguatge culte i refinat. Ell va ser qui li va declarar el seu amor a l'Emperadriu.
Plaerdemavida és amiga i donzella de la princesa Carmesina. És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible pert ajudar a Tirant en les arts de seducció per a atraure Carmesina.
Viuda Reposada és una persona odiosa ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant i Carmesina, perquè està enamorat d'ell, i intenta distanciar-los amb enganys.



5.- En quines parts es divideix el Tirant?

El Tirant es divideix en cinc parts, la primera s'anomena Tirant a Anglaterra, la segona part es Tirant a Sícilia i a l'illa de Rodes, la tercera part es Tirant a l'Imperi Grec, la quarta part és Tirant al Nord d'Àfrica i la cinquena part és Tirant torna a l'Imperi Grec.
A la primera part es narren les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que lluïta contra els sarrains i allibera Anglaterra. Anant de camí cap
a les festes de casament del rei d'Anglaterra, a les quals acudeixen,cavallers de tot el món, Tirant s'adorm dalt del cavali i quan es desperta es troba amb I'ermitá Guillem de Varoic, que li parla sobre la cavalleria. A la cort, el rei d'Anglaterra nomena Tirant cavaller i aquest participa en diversos combats cavallerescs amb éxit. Acabades les festes, Tirant visita l'ermitá i Diafebus, cosí de Tirant, ti explica com havia aconseguit Tirant ser el millor cavaller.
A la segona part part Tirant en assabentar-se que I'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip, fill del rei de Franja. A Sicília, Felip s'enamora de la princesa Ricomana. Mentrestant, Tirant allibera Rode s i marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicilia, Tirant ajuda 'infant Felip en el casament amb la princesa Ricomana.
A la tercera part Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen limperl bizantí. L'emperador el fa capitá general de l'exércit, i Tirant guanya totes les batalles grácies al seu valor i enginy. A més, abunden les escenes referents a l'enamorament de Tirant i la Carmesina, i al seu festeig ple de dificultats, malgrat l'ajuda de la donzella Plaerdemavida.Tirant ha de superar un munt d'obstacles, i finalment les intrigues de la Viuda Reposada i les circumstáncies polítiques fan que Tirant i Plaerdemavida es trobin embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del nord d'África.
A la quarta part Tirant és empresonat i, posteriorment, alliberat per tal de lluitar contra els turcs . Guanya fama militar i converteix al cristianisme diversos regnes del nord d'África. Finalment, acompanyat de Plaerdemavida, retorna a Constantinoble.
I finalment a la cinquena part Tirant allibera l''imperi de l'amença dels turcs es casa amb Carmesina i és nomenat césar de l'imperi. Tanmateix, Tirant emmalalteix i mor després de fer testament. Carmesina també mor pel dolor que li causa la mort del seu marit. L'emperador mor per la pérdua de la Pilla. A la fi, Hipólit, l'escuder de Tirant es casa amb l'emperadriu i es converteix en emperador.



6.- Quins fets històrics es narren en aquesta novel.la?

Els fets històrics que es narren en aquesta novel·la són l'alliberament de l'illa de Rodes, la campanya per alliberar Constantinoble dels turcs que no es va aconseguir, i també molts personatges cavallers, cristians i moros que van existir de veritat, com: El Grang Turc, el Soldà d'Egipte, el Gran Camarany, el duc de Lancaster, el príncep de Gales, el marqués de Sant Jordi, el duc de Calàbria o el conte de Montoro.



7.- Per què es diu que és una obra moderna, eròtica i humorística?

Es diu que és una novel·la moderna, eròtica i humorística perquè en primer lloc té molts moments al llibre que no es poden creure com quan Tirant traspassa el cap del seu oponent tirant-li la daga a l'ull, les bajanades del príncep Felip o quan l'Emperador busca una rata a l'habitació de Carmesina que s'ha inventat per a que no se'n adone de la presència de Tirant que està ple d'humorisme i d'alguns moments sense massa sentit. En segon lloc es una novel·la eròtica perquè està plena de escenes que tenen relació amb la sexualitat, un erotisme divertit i atrevit com quan Plaerdemavida i Tirant estan al llit de Carmesina i li fan creure a la princesa que qui li esta acaronant es ella i no Tirant, la picardia de la Viuda Reposada, la declaració de Tirant al mirall, etc. En tercer lloc està considerada una novel·la moderna perquè es la primera novel·la on apareix un heroi de carn i ossos que té sentiments i defectes, que s'enamora i que pateix ferides i dolor.



8.- Quins elements estilístics en destacaries?

L'humor, l'irona i l'estil oratori que esta subjecte als cànons de la prosa valenciana, culte i que es creua amb to col·loquial viu utilitzat als diàlegs dels personatges. I l'ironia i l'humor a l'amor i a les relacions amoroses entre els personatges.



9.- Quin sentit té El Tirant?
El sentit és una defensa del món de la cavalleria i el reconeixement dels canvis que el duen a la seua mort. 


10.- Per què Cervantes va dir del Tirant que era el millor llibre del món?
Doncs perquè ell deïa que a aquest llibre tots els cavallerts dormen i moren als seus llits, fan el seu testament abans de la seua mort i amb moltes altres coses que els llibrs d'aquest gènere careixen. I l'admirava per acò i perquè hmanitza la literatura cavalleresca que desde el començament convertia als seus protagonistes en éssers perfectes i sense defectes.

LA GRAN PREGUNTA

Per què el Tirant lo Blanc està considerat com la novel.la més universal, emblemàtica i interessant de la literatura catalana?

Està considerada com la novel·la més universal, emblemàtica i interessant de la literatura catalana perquè és una novel·la que es caracteritza pel seu realisme, amb una geografia coneguda, narrant gestes creïbles. Inclús les relacions amb la dama, presidides per l'amor cortès, es donaven realment en les relacions sentimentals aristocràtiques.

Reportatge

Açí us deixe el meu reportage sobre l'atletisme, espere que us agrade. Per veure'l feu clic a l'enllaç.

La guerra d'Almansa

El 25 d'abril de 1707, es va produïr la Guerra d'Almansa que va pertànyer a la Guerra de la Succesió Espanyola entre els reis Carles d'Aústria i Felip V de Borbó que va durar des de el 1701 fins a 171.  Els maulets eren un grup de valencians que recolzaven l'arxiduc Carles d'Aústria. I eren enemics dels botlifers que eren partidaris de Felip V de Borbó.

A la batalla d'Almansa les tropes de Felip V de Borbó van derrotar les de l'arxiduc Carles d'Aústria i van incendiar i assediar la ciutat de Xàtiva. I aixó va suposar que Castella ocupara el Regne de València per dret de conquesta i així  es van perdre tots els Furs concedits fins aquell moment com l'ús de la nostra llengua, les nostres institucions i el nostre propim règim jurídic imposant el Decret de Nova Planta. Per això rememorant aquesta batalla els valencians diem Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.

Poesia 6:

Gabriel Alomar Vilallonga:

Va ser un poeta, prosista, assagista, polític i diplomátic espanyol del segle XX molt relacionat amb el moviment artístic modernista català. Va nàixer a Mallorca a l'any 1873 i va morir a El Caire al 1941.

Va treballlar com a catedràtic de Literatura a Figueres en Girona i en l'universitat de Palma de Mallorca. Va col·laborar amb El poble català i va ser el membre fundador del Partit Republicà Català a l'any 1971i de l'Unió Socialista de Catalunya a l'any 1923. Va ser diputat a les Corts durant la Segona República i va ser embaixador al Quirinal (Roma) desde 1932 fins a 1934 i també a Egipte durant els anys 1936 fins a 1938.

El seu assaig La estètica arbitrària va exercir una gran influència a l'obra d'Eugeni d'Ors. Es va inscriure a l'escola mallorquina i tota la seua poesía està arplegada a un llibre anomenat La columna de foc a l'any 1911.

Algunes de les seves obres són: Notes marginals al Quixot a l'any 1907, La guerra a través d'una alma publicada un any després, El front espiritual al 1918, Verba al mateix any, La formació d'un mateix a l'any 1920, La política idealista publicada en 1922 i la seua obra més popular s'anomena El futurisme publicada a 1904.

Curiositats: Una avinguda de la ciutat de Palma de Mallorca duu el seu nom.

FULLA DESPRESA

Unes parpelles que es desclouen
entre l'horror de dues nits,
i el centelleig d'uns ulls que es mouen
entre dos somnis infinits...

Amics, la vida és bella cosa,
és un bell dia somrient;
la flor encara no és desclosa
i els fulls marcits ja van caient.

Mes d'eixa flor que un jorn es bada,
en el recó d'un gran jardí,
s'eleva, en mística volada,
un misteriós perfum diví,

que, quan la flor s'és esvaïda,
sura per l'aire tremolós,
i ressorgeix amb nova vida
dins nova estela d'esplendors;

i qui, quan l'hora és arribada,
ens clou els ulls amb dolç conhort,
i al cim d'una ala desplegada
ens du triomfants sobre la mort.

Ens deixa al front una carícia
com el refrec d'un bes alat,
i ens deixa als llavis la delícia
d'ensaborir l'eternitat.

Ens fa sentir la consciença
de nostra espurna d'immortals,
i en un moment de vida immensa
reclou centúries eternals;

i al mur del temps congria i traça
l'ombra vagant de l'esperit,
i enllà dels segles la traspassa
sota un reflecte d'infinit.

Oh tendra i vaga melodia
que no percep la multitud,
ets una dolça tardania
del nostre ésser de déu caigut!

Reportatge

Açí us deixe el reportatge que vaig fer sobre la'tletisme. Espere que us agrade. Per veure-lo feu clic açí.

Poesia 5:

Joan Teixidor:

Va nàixer a Olot al 1913 i va morir a la mateixa ciutat al 1992. Va ser un poeta i assagista espanyol en llenua catalana.

Es va donar a conèixer amb el seu llibre Poemes al 1932 i van seguir a aquest volumen Joc partit al 1935 i L'aventura fràgil al 1937. Després d'estar deu anys sense publicar res, va aparèixer amb El camí dels dies al 1948, El Príncep al 1954 inspirat en la mort del seu fill, Per aquest misteri, al 1962 i una recopilació de la seva obra poètica anomenada Una veu et crida al 1969. A finals dels anys setanta va publicar les proses poètiques de Un cel blavísim al 1978 i després els dietaris Tot apuntat 1965- 1975 a l'any 1981 i Apunts encara a l'any 1988. I l'autobiografia lírica Fluvià al 1988. Desde l'editorial Destino va fundar els prestigiosos premis Nadal i Josep Pla.

Al 1989 va rebre la medalla d'or al mèrit artístic de Barcelona.

ROSSINYOL

Tu també cap al núvol volaves,

i qui sap si la llei t'han dictat.

El teu cant, de retorn a la terra,

en el sol de la tarda, em fa mal.

Ocell, ocell màgic, allunya't,

rossinyol d'un abril senyalat;

massa prop el respir de les coses,

massa prop el prat llis

i massa alt el teu cant.

Poesia 4:

Joan Brossa i Cuervo:

Va nàixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir a Barcelona el 30 de desembre de 1998, als 79 anys. Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres, literari, visual instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis... etc. Està considerat el poeta avanguardista més important de la segona meitat del segle XX. Ha sigut elegit el Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Alguns dels seus premis són: Premi Ciutat de Barcelona, Medalla Picasso de la UNESCO, Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Premi Nacional de Teatre, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, cinc premis de la Crítica Serra d'Or, Premi Lletra d'Or, etc...

PELS JARDINS

Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.

Gravar un estel o un triangle en un os
amb força de tenebra venjativa;
de nou i durament saber-se exclòs,
fer un crit d'horror amb remota saliva;

trencar un mirall entre remor de blat,
anar descalç i trepitjar el mercuri,
em captiva. Em captiva la claredat

per afegir tenebra al meu auguri
i desbastar aquest bloc d'eternitat
que no desorganitza cap murmuri.

Poesia 3:

Agustí Pons i Mir:

Va nàixer a Barcelona al 1947. És un escriptor i periodista català. És llicenciat en Ciències de la Informació de Pamplona. Ha sigut redactor de El Noticiero Universal desde 1964 fins a 197, d'Oriflama, de Destino i de l'Avui desde 1976 fins a 1996. Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet de Consell de Cultura en el primer Govern de Jordi Pujol. És membre de l'AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a més col·labora a les publicacions d'Aviu, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. En 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'Assaig i desde el 1998 treballa a l'emissora de Catalunya Cultura.

Algunes de les seves obres de narrativa són: Tretze contes llibertins, al 1981, Temps indòcils al 2007 i Cartes a Clara, una periodista del segle XXI, al 2010.

Algunes de les seves poesies són: Cossos i fets al 1977, Tractat de geografia al 1980, Signe i desig al 1987, Temps d'esbortar al 1989 i Metàfora al 2009.

I les biografies que ha publicat són:

Converses amb Frederica Montseny al 1977, Retrats contemporanis al 1991, Deu daus al 1991 amb el que va rebre el Premi Joan Fuster d'Assaig. Joan Triadú, l'impuls obstinat publicat al 1994, Pere Calders, veritat oculta al 1998, Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona al 2000 i Nèstor Luján el periodisme liberal publicat al 2004.

QUAN ELL EM BESI AMB ELS BESOS DE LA SEVA BOCA

i el seu alè es confongui amb el meu

i el seu braç dur ajunti els nostres cossos

i el seu desig s'escampi lentament.

¡Ah, qui pogués, llavors, deturar les hores!

Aturar el món i el seu girar latent:

copsar l'Etern com si un secret inútil

ens convertís en llum de l'univers.

Quan ell ve a mi

la meva olor el reclama

i el meu cabell perfumo, impacient,

i el meu somrís el meu amor delata

com si en l'amor l'amant es trobés pres!

Enutjo el vent quan sóc el seu refugi

i el protegeixo de tot contratemps:

em dono a ell -i en ell em converteixo-,

i amb ell sostinc el nostre únic miratge:

àmbit dels déus i sorra del desert.

Poesia 2:

Raimon:

Ramón Pelegero i Sanchis, més conegut com Raimon va nàixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. És un cantant valencià i un dels membres més representatius de la història. contemporània de la cançó en català i amb el major reconeixement internacional junt a Lluís Llach i Maria del Mar Bonet.

Va entrar en contacte amb els components de la Nova Cançó en 1961 i va grabar el seu primer disc en 1963. Es autor de numeroses cançons de protesta com Al vent, Diguem no, Jo vinc d'un silenci... i a musicat textos de poetes clàsics com Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi... i contemporànis com Pere Quart. També és autor d'assatjos, de poemaris i de textos autobiogràfics. En 1993 va conmemorar el trenta aniversari de l'aparició de l'àlbum Al vent, amb un recital al Palau Sant Jordi de Barcelona. En 1997 va realitzar una serie de conçerts en el Palau de la Música Catalana que van donar lloc a un CD, anomentat Concerts al Palau. I al 1999 va publicar un altre disc anomenat Cançons d'amor.

Ha actuat per tot el món. I ha editat discos en Japó, Estats Units, França i Uruguay i diaris com el New York Times i Le Monde han analitzat la seua obra.

Al 2000 treia una Nova Integral amb cançons inèdites, al 2007 va rebre el Premi d'Honor de la Acadèmia de la Música Espanyola . A més a principi de 2011 va ser envestit el Premi Honoris Causa per la Universtiat d'Alacant.

Jo vinc d'un silenci:

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles,

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

jo vinc d'un silenci

que no és resignat.

Poesia 1:

Marta Pessarrodona

Va nàixer a Terrasa al 1941. És una poetessa i crítica literaria catalana. Ha sigut lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingam al 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana. La seva poesia, a vegades una mica lapidària, és realista, a vegades irònica i sentenciosa i sol néixer de la meditació o del record, però sempre amb un compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2007 es va publicar una antologia de la seva obra poètica. Al 2010 va investigar sobre l'exili republicà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Per les seves obres publicades al 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939, la cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Confessió:

Si fos sincera escriuria un bolero,

i fins i tot més, un tango.

Sóc, però, catalana i,

ja se sap, als armaris familiars,

en comptes d'esquelets elegants

d'avantpassats tarambanes,

dec tenir-hi un capellà o altre,

poc avesat als sermons de vi que,

a la fi, són els únics que valen.

De no poder ser ni boleros ni tangos,

recer prendria a l'humor britànic,

o a la sofisticació d'una jueva ianqui.

O, en darrer terme, em sucaria tota

en la vehement memòria proustiana

(enterrada i com cal honorada

l'adolescent febre sartriana).

En un bolero diria: com jo t'estimo

no t'estimarà mai cap d'altra

(i ho cantaria una dona perdent

les pestanyes prop d'una copa alta).

Per a un tango escriuria:

ja mai més no podré oblidar-te

(i ho ploraria un "sanjuanino"

lleument calb i de bigoti ample).

Si fos sincera escriuria un bolero,

i fins i tot més, un tango.

El secret de l'alquimista

Açí us deixe la meua ressenya del llibre El secret de l'alquimista. Per veure-la feu clic açí .

Fullet turístic

Açí us deixe el fullet turístic que hem fet Berta i jo sobre el Parc Natural sobre el Penyal d'Ifac. Per veure-lo feu clic açí: https://docs.google.com/document/d/1tguXFBLRBlZ5UNGPFoT3FwfQGj4YHATq6y5DftKH88U/edit?hl=es

Natura

·Formes de paisatge:

Badia: És una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pasa la penetració de terra endins, és a dir una concavitat en la línia costanera formada pels moviments d'una mar o d'un llac.

Tossal: És una part de terra elevada per damunt de la resta i sols aplicar-se a una muntanya de de reduïdes dimensions. Es troben en quantitat a la zona de al voltant d'una serralada.

Penya-segat: És un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

·Flora:

Llentiscle: És una planta amb flors de la família de les anacardiàces. Es un arbust perenne i de fulles compostes. Es comú al sotabosc de les pinedes i al alzinar.

Ginjoler: És un arbust de la família de les Rhamnceae.

Arboçer: És una planta amb flor de la família de les ericàcies.


·Fauna:

Fardatxo: Família de rèptils escatosos del subordre dels saures.

Llobarro: És una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels monòrids.

Garsa: És una ocell de la família de corvidae.