Poesia 2:

Raimon:

Ramón Pelegero i Sanchis, més conegut com Raimon va nàixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. És un cantant valencià i un dels membres més representatius de la història. contemporània de la cançó en català i amb el major reconeixement internacional junt a Lluís Llach i Maria del Mar Bonet.

Va entrar en contacte amb els components de la Nova Cançó en 1961 i va grabar el seu primer disc en 1963. Es autor de numeroses cançons de protesta com Al vent, Diguem no, Jo vinc d'un silenci... i a musicat textos de poetes clàsics com Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi... i contemporànis com Pere Quart. També és autor d'assatjos, de poemaris i de textos autobiogràfics. En 1993 va conmemorar el trenta aniversari de l'aparició de l'àlbum Al vent, amb un recital al Palau Sant Jordi de Barcelona. En 1997 va realitzar una serie de conçerts en el Palau de la Música Catalana que van donar lloc a un CD, anomentat Concerts al Palau. I al 1999 va publicar un altre disc anomenat Cançons d'amor.

Ha actuat per tot el món. I ha editat discos en Japó, Estats Units, França i Uruguay i diaris com el New York Times i Le Monde han analitzat la seua obra.

Al 2000 treia una Nova Integral amb cançons inèdites, al 2007 va rebre el Premi d'Honor de la Acadèmia de la Música Espanyola . A més a principi de 2011 va ser envestit el Premi Honoris Causa per la Universtiat d'Alacant.

Jo vinc d'un silenci:

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles,

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

jo vinc d'un silenci

que no és resignat.